On no hi ha res,
hi haurà la branca
i el brot que no ha vist ningú.
Des del fons del silenci,
enllà on la fulla comença
pels túnels de la fonda solitud,
cap a l’inici,
a fons d'arrel, baixen els rius.
Aigües plenes dansen
al ventre del neguit,
dins el cercle de la flama
on el brot troba la branca.
Gorg de l’ull que mira,
gorg de l’ull mirat,
el ventre que nia
el foc exaltat.
Car en la insondable quietud
a la nit nua de ningú,
dalt dels fils solitaris del capvespre
s'ajoca el mut ocell nocturn.
Amàlia Casajoana
28/5/17
Signup
Login
Amalia
