Travessant la nit de rius i de mars
brunzint de goig i de dol,
de cendres i memòria,
brunzint travessa
la nit furiosa de foscor.
Precipitant-te de desig en desig,
dansant davant l'abisme,
ebri de rostre ebri d'ésser.
Potser, de sobte, et vingui la llum
i comprenguis
el què fins ara no has pogut comprendre,
la vida dins la mort i la mort dins la vida.
Il·luminant la nit il·luminada,
solcant, llaurant, palpant l'espai,
palpant l'impalpable
mentre et dissemines encenent,
furgant galàxies amb els braços encesos,
acariciant les constel·lacions!
Amàlia Casajoana
21/5/17
Signup
Login
Amalia
