En el cercle confús que ens delimita,
no gosem mirar endarrere,
per por que no s'hagi esvaït tot.
En temps aspre
ens cerquem una ànima,
car ens hem expulsat
no solament del paradís,
sinó del franc alè que tot ho abraça,
i amb nosaltres neix i mor.
Però què mirem,
fixats i obcecats per la flama
que no crema?
Absorts de plenitud dins la buidor,
mirem el foc però no veiem la brasa
mirem el lloc però només veiem les ombres.
I així, en la separació vivim,
i hem esdevingut gorgs i remolins,
encenalls d'angoixa i fonts sagnants.
Llavors, mirem amb ull feixuc el destí
i veiem la felicitat aspra i l'amarg desig,
on plora l'alba i flama l'aurora!
Amàlia Casajoana
26/4/17
Signup
Login
Amalia
