Seurem davant el mar
per veure els peixos ràpids de la fosca
quan fulguren saltant,
i tot seguint s'enfonsen dins la nit.
Cap al passat ens llançarem brunzint,
per arribar ben lluny,
fins que el còdol es perdi dins l'aigua
i dins l'endins rodolin els teus ulls.
Enllà de l’ara i de l’ací,
hi ha una nit dins la nit, germinadora.
Hi ha un ull
que en el teu ull comença,
que tot és saviesa i destí.
Davant el mar que sempre es mou,
no hi haurà tu, ni hi haurà jo,
no sabrem res, no direm res.
Serem espurnes!
Amàlia Casajoana
12/4/17
Signup
Login
Amalia
