A recer del silenci
jeia serenament sota el sol.
Somiava
que a més de la cara visible,
en tenia una altra
que no cessava de canviar.
Hi ha un indret endins els ulls,
on s'apleguen i s'emmirallen
les imatges
de la mancança i de la incompletesa.
Hi ha un indret endins les mans,
on s'afaiçonen les fesomies
del buit i del silenci.
Hi ha un indret endins els llavis,
on la impermanència
enraona en ella i la feblesa.
Hi ha un indret en el no-res,
entre les coses vistes i les imaginades,
on es crea la identitat!
Amàlia Casajoana
3/4/17
Signup
Login
Amalia
