No ens calma l'acció,
però, qui ha pogut mai resistir-s'hi?
Tot esdevé prova i enigma.
Lluitem i ens descobrim forces
que no en sabíem.
On comencen?
en quin despit, en quin desig o minva?
De sobte, closes en miralls de l'immens,
amb estelles enceses de tenebres,
han aparegut les aigües primitives,
èbries de començaments
cap a la fita dels records.
Espurnen els sols plens de flames,
alhora què esdevenir l'alè a dins i a fora,
morint i ressuscitant constantment.
Miren les aigües des del fons de la mirada
i més enllà del fons del passat i del futur,
miren, com si escoltessin.
Amb ulls que en el silenci furguen
fluint per la gran corrent,
i poc a poc,
es transformen en el que són!
Amàlia Casajoana
30/3/17
Signup
Login
Amalia
