En clarors serenes ens inunda el mati,
nues, sense fons,
i els boscos de la nit,
s’il·luminen amb espurnes de llum.
Sota la llum que neix l'ésser,
del foc que espurna,
en silenci ressona el cristall del tot.
s'esvaeix el dalt i el baix,
i fan les noces el després i l'ara,
i es fecunda l'instant dins l'instant.
S'expandeix la llum i l'alè ens colpí,
quan ni sabíem ni ignoràvem,
quan tot just començàvem el viatge
que sempre torna a començar.
I és cert que ens ha colpit
molt endins el sofriment,
des de l'arrel a la fulla,
en alba i en capvespre,
immòbils i pujant l'aspre camí.
Però també és cert
que un dia, farem so i acord
i tornarem a ser un jo que minva,
dins del goig del infinit!
Amàlia Casajoana
19/3/17
Signup
Login
Amalia
