Com si fos una llei,
mirem el món amb ulls de món.
S'alsa l'ona i, tot seguit,
apareixen plegats el ple i el buit.
Però en el món lliurat i germinat,
mirem o ens transformem?
La primavera ens inventa,
l'hivern ens colga,
mentre el dia ens llaura
clarors sense fons.
Em pregunto:
som nosaltres els que mirem,
o, qui mira en la mirada?
Qui els guia, qui els empeny?
Car en el fet de mirar,
entren en el perill
i en el delit que torba,
però els ulls son grans
d'un enfilall continuo.
I els ulls, miren i miren,
fins que travessen el pont profund,
on l'ocell passa i ja no és!
Amàlia Casajoana
11/3/17
Signup
Login
Amalia
