Dins el vaixell que solca
la nit esvaïdora,
si algú, tot d'una, ebri o conscient,
dut per l'atzar o per angoixa,
del fons de les entranyes del desig,
alcés la mà.
L'alcés amb un gest
de furor o violència,
a desgrat, o potser de grat,
on el mateix front,
perplex, ens preguntaríem:
quines forces ens habiten?
I ha aparegut de sobte,
i ha lacerat memòria i recel
l'instant abans,
que guardava la quietud
entre l'arc del matí i l'arc del vespre.
On el so perdut del nostre crit
s'aferra a la infinitat serena,
al vent del buit!
Amàlia Casajoana
12/3/17
Signup
Login
Amalia
