Aquest núvol de veus, deçà, dellà,
d’on brolla l'aigua viva, tremolosa,
un núvol que s'esberla suaument
dins l'ara.
Seduït per la claror furiosa
que cenyeix les branques,
allargant una mà frondosa, dispersa
entre les escletxes dels dits closos.
Mentre la primavera, insomne,
immersa enmig de llums i foscos,
escolta un murmuri i també un silenci
d’abandó tranquil,
de furor, de tendresa,
d'intensitat quan el desig germina!
Amàlia Casajoana
10/3/17
Signup
Login
Amalia
