Avui he vist, a través de la teva ànima,
com sagnava el teu cor.
En el teu rostre es reflectia aquell dolor que amb tota discreció,
guardes només per a tu.
Malgrat això, vull dir-te que el dolor de la teva ferida t'ha fet oblidar,
que estem a la primavera.
Quan te n'adonis recordaràs:
que la natura ha superat l'hivern, des del més profund de les seves arrels.
Creant amb el seu amor, una nova primavera!
Amàlia Casajoana
6/5/16
