Primavera, que amb la teva espontaneïtat
recordes al nounat, vols, com el,
experimentar-te a través del temps.
Tan aviat ets un arc de llum a l'alba,
com la inesperada tempesta després
de la més absoluta calma.
... Explosió de vida!
que innocentment t'endinses a l'estiu.
En el més profund, recordes
el què és transcendental del teu cicle vital:
la matamorfosi per el teu declivi.
Quan la tardor arriba,
formes part d'aquell paisatge poètic
que enmig del seu silenci,
serenament, s'entrega a la mort!
Amàlia Casajoana
27/3/16
Signup
Login
Amalia
