Avui, de bon matí, he anat a veure el niu de les orenetes,
a la sala subterrània del nostre jardí.
Al recordar la il·lusió amb que cada any les esperàvem,
m'he emocionat!
Entraven i sortien llampeguejant, de la fondària
de la sala subterrània.
Les seguíem amb la mirada, fins que es perdien en el me alt,
buscant la llum!
Crec que en aquest moment, elles, tu i jo formàvem part
de l'harmonia del Univers.
En silenci, mirava la teva expressió d'admiració
i gaudia de aquell moment màgic amb tu.
Ara que no estàs aquí, no sé si les orenetes
tornaran al seu niu, però si tornen,
trobaràn a faltar la teva tendresa.
Amàlia Casajoana
14/3/16
Signup
Login
Amalia
