Hi ha un saber, una ciència impossible, inaccessible, inabastable. És la ciència de l'incalculable. És en aquests saber que s'esmerça la poesia. La poesia és la manera d'habitar el real i el tot, de veure'l de sentir-lo d'heretar-lo.
És la manera com el cel i la terra, el mar i el desert esdevenen en nosaltres. És la caiguda de la pluja després de mesos de secada.
La poesia sempre és inacabada. La poesia s'insereix en el procés de transmutació de l'univers en paraula, en persona. La poesia és la història d'aquesta transmutació. Cada poema cada obra s'inscriu a l'interior d'aquesta història. La poesia vol ser el mirall en l'ésser humà de l'acollida de l'univers.
Amàlia Casajoana
16/5/19
Signup
Login
Amalia
