La marea de vent va i ve mentre dos borrons blancs giravolten a diferents alçades, l'un a la saga de l'altre.
Aquesta és la dansa antiga, ancestral, inexorable. Les dues ales tènues, blanques, quasi inexistents. Les dues ales de l'instant que sostenen el plec d'alè en l'aire que crepita.
No et moguis. Mira la llum antiga, instantània, que s'ha aturat damunt el feix de branques de l'olivera, damunt el laberint d'ombres.
Mira la porta, el vidre opac, els finestrons tancats. Mira la memòria que per tot s'ajoca, com els rodamons.
Estigues atent a l'ala que es mou a la dansa irrevocable de la pols, al joc ocult, profund, seré.
A les dues ales que esbateguen al seu voltant, on comença i cessa la pols seca i buida.
Estigues atent a la llum que t'envolta.
Amàlia Casajoana
5/5/19
Signup
Login
Amalia
