Ni boscos ni temples. L'absència de déus imposa aplom.
Aquests cops de puny de l'emoció que cerca encarar-se en l'instant.
Llavors, l'espai es multiplica en mars de fulles i mans de llums. El silenci rellisca pels murs, que es drecen, es dilaten i s'esvaeixen.
Vet aquí la muda erupció del no-res.
Amàlia Casajoana
28/3/19
