Un arbre es mou darrere teu, camines, respires, i l'arbre segueis movent-se darrere teu mentre el vent hi madura tèrboles precipitacions de les últimes branques.
La presència de déu imposa aplom a l'instant i la metamorfosi fecunda l'hora,"seny i tumult".
Mentre raja el silenci al fons de l'ombra, l'espai es multiplica en mars de fulles i naus de llum.
Un ocell inaugura l'inici de la festa on déus i àngels beuen a les fonts del pendís, dríades inventen la verda volta dels arbres, roques i fonolls concreten la perfecció del lloc mentre esfullen flors a hora d'alba.
Amàlia Casajoana
13/3/19
Signup
Login
Amalia
