Hem après, cercant la veu pers llargs camins del salze, sota els sols ardents i els panells del fred. Hem après del dolor, que en nosaltres camina i reposa en nosaltres, com un gos.
Ara sabem de l'injust el que és just i del deure la llibertat.
De dia i nit hem après del dolor, la lenta i fosca brasa inexpugnable, que salva i serva al fons de tot.
Car la realitat no la veiem i el fonament i el sostre s'esgranen sols en coses, com un dolor que en un indret del cos ens puny.
Quan hem oblidat la veu, llavors emmudim més i ens preguntem des del silenci: amb quin àngel sever hem de lluitar per contemplar la cara que ens contempla?
Amàlia Casajoana
28/11/18
Signup
Login
Amalia
