Dels camins abandonats als camins incomençats, sura la melodia silenciosa de matoll en matoll a l'ampla plana de l'ara.
Enmig de la filera de pollancres el caminant i el camí plegats caminen capa les congestes lluents, capa les solanes de la ignorància.
A poc a poc, el caminant, s'esvaeix per l'asfalt de l'angoixa que perdura en la roda invisible dins la melodia imperiosa de l'alè comú.
Amàlia Casajoana
9/10/18
Signup
Login
Amalia
