Asseguda sota l'ombra d'un arbre,
pensava...
si pogués escollir
triaria una música lenta i suau,
tal vegada un adagio.
Tancaria pausadament els ulls
per contemplar vells fantasmes
i aquells paisatges que el record exalta.
El pensament és una volva tènue
que es mou d'ací, d'allà,
dins un núvol de sorpreses.
Tanmateix, l'indret d'on vinc,
és un paisatge encès contradictori i exultant
que incita a descompondre
el gest de mil reflexos
i allargassar perennement la vida.
¿Però què hi puc fer si la vida és màgia?
Llavors,
em lliuro a la vida i retorna la quietud,
poc a poc,
la dansa es fa més lleugera
i oblido allò que he estat,
entro a la claror d'aquest no res de mi
i tot és de nou pur i perfecte.
Amàlia Casajoana
14/2/18
Signup
Login
Amalia
