Entre els llençols incansables
parlàvem de llunes mudes.
No ens feia por el passat!
Dins el vent aspre de tardor
el tu esborradís, el tu inesborrable,
la brasa sembrada als salzes fugitius
i a la paret descalça,
el tu impalpable,
el tu clavat
al centre constant de la distància.
Cava sense parar, cava,
rauta el cristall encès que mira la mirada,
cava en el tu en el vent
impetuós i ardent,
cava en l'impalpable,
en tu desclòs i dispers.
Mentre dalt el turó verdeja el vent
amb les finestres esbatanades.
Amàlia Casajoana
22/11/17
Signup
Login
Amalia
