Només qui està tocat de mort
sap que vol dir morir.
He somiat que dormia
que desperta caminava
gorgs del Ter fins a Meranges
seguin-te per la pujada.
Si el passat entres sencer
i amb ell hi entressis tu
herald de la veu humana
com si no hagués passat gaire
dels fils que ens lligaven
brillaries com un foc
sobre les brases de l'aire.
Pengen dels roserars
roses blanques gelades,
arços d'amor hi floreixen
i les roses són badades.
La dolçor d'hores humanes
sol encès calcina el vent
i fa crosta en la mirada.
Amàlia Casajoana
24/11/17
Signup
Login
Amalia
