Entre ones, i remolins de llum,
dins l'instant
que es condensa, funda i fulla,
què són aquestes xarxes embogides per l'esclat?
que assagen d'atrapar acord i dissonància,
mel i tendresa, fe i feblesa
ser i desser?
On dins el terbolí desapareix
matèria i forma
mirem-nos, però, a fons una vegada,
examinen els nostres moviments,
on cada gest comença i on acaba.
Car cada instant, és la gota i és el mar,
és la espurna que aboca el mar
i que la mar torna.
Cada instant és el mar,
el mar d'abans, el de després i el d'ara,
el que en cada gota es fa més profund,
el que resplendeix i s'obscureix alhora,
que és la plenitud i també el tot,
i és la mar a cada blau i en cada escuma.
Examinen, però,
si de debò, nosaltres som o si no som!
Amàlia Casajoana
20/11/17
Signup
Login
Amalia
