A l'arbre de la ignorància
on murmura el pensament
en paraules ensagnades
volem gronxar el dolor.
De quina flama extrèiem la flama,
de quin llavi el desig urgent?
El drap suau de la paciència
esborra l'amarg saber.
Un ocell immòbil,
sempre proper, sempre llunyà,
canta la melodia del silenci
en la branca que ens sosté.
Amàlia Casajoana
8/11/17
Signup
Login
Amalia
