Hi ha una pedra plena de buidor,
el silenci que dorm dins la campana,
la destral infinita de la llum,
l'ona que s'alça, l'ona que s'enfonsa.
Hi ha els ulls que miren i no veuen,
l'oïda que s'agita i no compren,
l'ocell del front que vola
i mai no torna,
el goig, l'angoixa, el dol.
Ací on incomplet fineix l'ahir,
on incomplet fineix l'avui,
on incomplet fineix el que vindrà
girem damunt els llavis del silenci
els cercles de la veu.
Mirem la pedra i no veiem la pedra,
irreals a nosaltres mateixos,
cerquem l'ull que ens retingui
dins el núvol de l'instant!
Amàlia Casajoana
8/11/17
Signup
Login
Amalia
