A qui ens adreçarem
si tot escolta des de sempre
i és una oïda al foc?

De la flama neixen les paraules
i tornen a la flama,
d'arreu ens reclamen les veus
i ens interroguen amb enigmes.

Car no som començament ni fi,
però...
començament i fi son en nosaltres.

Hi ha un instant, però,
en què l'instant s'atura,
un instant
que no forma part de cap instant.

Des del fons de la mort
des del fons de l'amor
escoltem el silenci que ens travessa
l'instant profund del tot!

Amàlia Casajoana
18/10/17
Etiquetas: