La veu habita en la separació.
Ací i allà
rebota a la paret dura dels dies,
i cada nou bot,
ens espargeix en la distància
i no sabem quina raqueta ens llença
cada vegada més lluny de nosaltres.
El temps es mou dins la paraula,
i esperem que una veu,
l'abrupta veu
sobtadament ens salvi.
Agenollats amb la navalla al cor,
de veu en veu ens llancem i ens perdem
dins el temps que es mou,
dins del temps!
Amàlia Casajoana
11/10/17