Article XVII
El fet que el món estigui construït per forces amoroses, sense que sàpiguen ni puguin saber què vol dir amor, fa que ens estimem i ens odiem amb una facilitat esbalaïdora.
El món ens diu contínuament, d'una banda, la diferencia, la individualitat, els infinits aspectes i rostres en el fet que es manifesta i, de l'altre, que tot és món univers, homogeneïtat.
Car quan entrem en política dins aquest món tan versàtil, el qui l'exerceix, sol creure que posseís el saber sobre aquesta realitat.
I aquí apareix una part important del drama del poder.
No és en va que els grans imperis, i com més grans més, es proclamin universalistes. És un fet experimentat que els grans imperis els solen fer nosa els individus, les concrecions, les forces autònomes.
Els imperis saben que el seu enemic més ferotge, més irresistible, més insuperable, és el temps, el curs del temps!
Amàlia Casajoana
3/10/17