Immòbil la llum profetitza
el real ple de real,
giravolta el vent
i arreu la immensitat s'atura.
Tot rostre és invisible,
tota veu absent,
l'onada que ens visita esberla,
roc i ment.
A prop de tot comença l'alba,
incessantment, sense repòs.
Recorda els moviments de la feblesa,
dins i fora de la nit
el jonc vinclat davant els fets
recorda...
l'aigua,l'aire i el fosc neguit.
Avança el riu sense avançar
entre memòria i desig,
entre serenitat i abisme.
Car en cada instant s'obren els cercles
i a cada instant, es tanquen
i no comprens!
Amàlia Casajoana
21/9/17