Puja el tigre esbalaït
amb amor i furor, terra i aire,
ment contra ment i llavi contra llavi.
Amb el coltell de llum a la mirada,
escala amunt de l'alba.
No cessis,
et manca encara una òrbita,
xucla la lúcida flama
per tornar al començament,
Recapta l’obscur ferment
els presagis de la mel
i captura el pom que gosa.
No cessis,
en la llum que t'acomboia
arreu avança la flama
dins inseparables ombra’s i clarós!
Amàlia Casajoana
7/9/17