Des del fons del silenci,
la llum encén els ulls
damunt el camí que s'esgarria.
No vindrà l'alegria destinada,
ens fou robada,
ens fou sostreta, desviada.
L'aturaren el mar i la plana,
la interceptaren els vents,
on la fulla comença i bull el riu.
Enllà de les marees,
enllà de veus,
al caliu que llampega i s'obstrueix.
No vindrà l'alegria destinada,
no ens prendrà dins els braços de la flama,
no ens besarà a la boca assedegada,
no ens mirarà,
la veurem descalça.
Serà un moviment sense memòria,
l'amant perdut
a l'hora de l'alba!
Amàlia Casajoana
2/8/17