Al mig de l'ombra
la mà muda de l'enyor surant.

Grogues crepiten les serps del foc
i els astres espiguen,
mentre al blau cèrcol impassible
s’adorm la baldufa ardent.

Car darrere els vidres
enfosquits de la finestra,
la taula i les cadires buides.

Dins el silenci,
entre l’oblit i l’esperança
dansen incansables,
la flama furiosa i la faç esborrada
de les ballarines del record!

Amàlia Casajoana
12/7/17
Etiquetas: