Potser les coses no són igual que abans,
si toquem l'aigua de glaç
sentim el sacseig de la cremada,
però, tenim les coses al darrere,
i respirem sota una altra llum.
Ja no entrarem més al bosc espès,
ara el bosc
ha baixat les escales més obscures,
hi ha fondeixat al llot vermell.
És com si el món
habités ja només dins nostre.
Som massa lluny i massa aprop,
som a l'indret
en què el món és a la nostra ombra
i el davant ja no hi és.
Som al món,
i ens és difícil tocar la barana
sense abocar-nos
al corrent encès del riu!
Amàlia Casajoana
16/7/17