Som la fulla voladissa que espera la seva arrel.

Car no sabem què som,
si pols que dura o pols que expira.

Dubtem en l'alegria, dubtem en el neguit,
i de sobte, ignorants de tot.

Car no sabem que som,
si llum que dura o llum que expira.

Ens habita una ferida,
cos endins, ment endins,
no sabem on.

Més antiga que nosaltres, més vehement.

Furiosa com la mar,
afamada fosca i fonda,
amb arrels que ens embriaguen,
amb brànquies que ens esberlen.

Ens habita fins el darrer minut!

Amàlia Casajoana
9/7/17
Etiquetas: