Es despullen les prades làcties,
als peus del vent intransigent.
Per les pupil·les il·luminades de tu,
corda endins, mirant i mirant,
sabràs que hi ha,
al dedins del remolí silenciós.
Escoltant i esperant,
cercant en el mirall la selva de la cara,
en les ones,
del dia i la nit!
Endins,
com una foguera antiga desclosa
al centre de la mirada
la flama!
Amàlia Casajoana
5/7/17