Les muntanyes blavoses
t'ofereixen,
uns termenals suaus a la mirada.
Els camps i els prats
ondulants i llisquents,
s'ajeuen imperceptiblement
trèmuls a cada banda,
aclofats en el son dòcilment.
Tu vols sotjar
la intimitat de les coses,
tastar la veritat!
Guaita, tot calla, real i desclòs,
tot dorm en la claror furiosa del sol.
Enllà dels teus ulls incessants
t'embolcallen innocents
les volves lentes de la mirada!
Amàlia Casajoana
2/7/17