Torrent embogit dels orígens,
cruïlla de límits,
reixes de la mirada.
Sola amb tu, sol!
Entre el polsin nadiu
de fulles oblidades,
entre el brunzit turbulent
d'astres futur.
Refer l'altre rostre constant,
que es mira al mirall sense imatges.
Emergir, esclatar,
ésser només per ésser,
recer negligent
de sols perduts i aurores estimbades.
Tot són miralls,
i el vaivé dels colors que es reflecteixen
i els ulls que s'emmirallen en la llum,
besant profundament,
a poc a poc,
cap a tu, endins de tu,
el bes fulgurant de l'amor!
Amàlia Casajoana
30/6/17