Adormida entre els llavis,
entre els llavis establerta,
la paraula.
Quan ja no tinguis cap paraula parla,
comença el so,
no paris, inventa la paraula,
excava cap a dins de les síl·labes,
excava, obre el corredor,
obre les mines imaginades.
No t'aturis, escriu la lletra nova,
escriu-la a les parets de l'aire
i als miralls de l'aigua.
Parla, no paris,
puja als cims i baixa als pous
de després de la paraula.
Escolta el so a les coves enlluernades,
i les vocals buides quan el so s'acaba,
escolta les vocals immòbils
sota l'aigua clara.
Per l'escala del silenci, no paris,
cus el silenci insondable del dolor,
cus la pluja que cus la plana i la muntanya.
No paris,
amb els llavis esperant, amb la llengua aturada,
anuncia la paraula!
Amàlia Casajoana
28/6/17