Què vol el front profund,
què vol el llavi clos?
Mirem el cor com vol estrènyer el que no té
i com el que té rebutja.
Mirem el mar,
des de la fonda entranya poderosa,
el mar immens que ens mou,
besem el bes,
i ja no volem besar-ne un altre.
El voler, no vol sinó voler,
però no podem desfer o tornar endarrere
el pensament, o esborrar una acció,
el pensament i l'acció és per sempre!
Però el voler, insisteix,
i de dies ens llença d'una costa a l'altre,
i de nits, oh de nits!
llavors som mar i barca.
Què vol doncs el voler?
Què espera de nosaltres
si tot just podem suportar el seu embat?
És basardós haver estat una vegada
i no poder servar el que som!
Amàlia Casajoana
18/6/17