Un sol instant, com un borró,
com l'ona que rodola,
d'haver estat alè i visió.
D'haver saltat un cop només,
només un cop al ventre de la llum
que dansa, dins l'ull que acull.
Qui ens fa voler l'instant?
L'instant que no té terme,
la cursa amarga i l'horitzó infinit?
Cada instant és la gota i és el mar,
és el mar d'abans, el de després i el d'ara,
el mar que en cada gota es fa profund,
el mar que resplendeix i obscureix alhora,
que és en el tot, la part
i en cada part el tot.
Mirem-nos, però, a fons, una vegada
examinem si de debò som o si no som.
Entre ones i remolins de llum
dins l'instant que es condensa i funda,
ser i desser!
Amàlia Casajoana
3/6/17