Els rius flueixen front endins,
i les parpelles,
ens han lliurat els dos mons.
No obris els ulls,
perquè el començament fulguri
cal la separació.
L'aire es mou, oscil·la l'astre
i el ple és ple de ple.
Hi ha una pedra plena de buidor,
el silenci que dorm dins la campana,
la destral infinita de la llum,
l'ona que s'alça, l'ona que s'enfonsa,
el lloc, la sorra, el vent.
La marea que ens omple i ens buida
i ens llença als camins invisibles,
on murmura el pensament.
Amàlia Casajoana
30/5/17