Poderós i transparent
amb les ales tremoloses de l'instant,
el vent s'atura a la branca.
És l'hora d'escoltar
els torrents i els xaragalls
que solquen l'escorça
als troncs de la memòria.
Entre l'horitzó perdut i l'horitzó temut,
entre els llençols i el vent,
s'il·luminen
els peus transparents de l'aigua.
El llit del riu s'insinua
i s'esquincen les flassades
grises dels fondals,
mentre els vels i les gases
esfilagarsades de l'aire
s'encenen.
Dins l'aigua clara,
la sorra rodola i giravolta,
capa aigües més tèbies,
on ressonen
tambors de silenci!
Amàlia Casajoana 20/5/17
L'HORA D'ESCOLTAR
- Detalles
