Al paradís de què no és,
al paradís de l'inestable,
l'afany per trobar la mel
la dolça fruita amarga.
Oh, torna,
torna a casa caminant,
que t'atures i vens,
i dubtes sobre el dubte,
entra on tenaç ungleja l'arç,
mig en la pedra, mig en l'abisme.
Entra on sospira el vent
en l'arbre que tremola,
en l'arbre absent.
Durant l'instant,
només durant l'instant,
toca el mirall on tot flameja,
toca el mirall impersistent!
Amàlia Casajoana
28/5/17