Quan ja no resta
llum ni dol,
ja no hi ha lluita,
només els solcs oberts
i la buidor del riu.
Escoltem el silenci que el travessa
i en comptes de pau, trobem neguit.
Des del fons de l'afany
invoquem tots els éssers,
des del fons de la mort,
des del fons de l'amor.
Des de l'arrel
que lliga l'una amb l'altre,
invoquem el que fórem,
el que som, el que serem,
l'instant profund de tot!
Amàlia Casajoana
16/5/17