I si de cop,
més enllà d'acció i d'inacció,
de pensament o judici,
entréssim dins l'instant sense instant?
Ens desprenguéssim de tot
i despullats,
entréssim de sobte
en l'instant més profund?
On aniríem,
cap al saber o cap a la innocència?
Però què ens empeny al salt,
i què ens obliga?
Nosaltres partim,
i cap al lloc incognoscible anem
amb les maletes buides,
i ens aferra el dedins il·limitat.
I de cop,
tots els camins s’obren!
Amàlia Casajoana
23/5/17