Has de renunciar al que has vist,
al què has sentit,
al desig, al dolor, a l'alegria,
has d'anar més enllà!
Has de renunciar a la nit, a l'aurora,
a l'alè que t'inunda i que et buida.
A l'amor i el desamor,
al teu jo i al teu tu.
T’has de desfer de tot i despullar-te.
No és suficient el camí de la vida,
has d'anar més enllà!
Una veu inconsumible
et crida de nit i de dia,
en el gaudí i en l'angoixa.
Una veu fervent,
silenciosa, dolça i aspre,
irresistible!
Som un alè,
arrelat a no sabem quin astre,
una corda estirada entre dos instants
que travessa un crit que ens diu:
has de tornar!
Amàlia Casajoana