Dins el núvol de l’instant
els cercles de la veu
giren damunt els llavis del silenci.
Cal la separació
perquè el començament fulguri?
Hem excavat la nit
amb destrals de foc
i perforat la transparència.
S’engruna el lloc de l'enlloc,
així quina mà ens sosté?
quin alè ens respira?
Damunt el mur incandescent,
una aurora ens dreça,
un vespre ens oblida!
Amàlia Casajoana
14/5/17