Entre el dubte del dubte
i l'abandó sense camins,
arriba el que és a prop
als boscos que davallen la llum
al llindar profús de l'ara.
La nit arborescent floreix
amb fosques flors immenses,
a les dunes de l'oblit.
Amb obscures clarors
s'escorre el temps,
dins la fragilitat del silenci
mentre el riu s'enfonsa,
dins el gorg cansat!
Amàlia Casajoana
11/5/17