Dins la cistella daurada
nia el silenci bullent.
Mentre els oceans de la nit
respiren
dins les coves de la llum,
amb la mà buida dins la mà buida,
cava el dorment.
Enmig d'ombres lentes, mudes,
com teranyines translúcides,
el dorment es bressola.
Mentre fondegen
les barques quietes del vespre,
dins l'alè de la immensitat
espera el que és!
Amàlia Casajoana
11/5/17