Amb llavis ardents
dels besos de primavera
ve l'estiu,
enmig de grans llençols
i escumes d'aire.
Sobre focs i vents daurats
s'aboca sobre cercles
que bullen dins el tot serè.
Amb himnes de claror
el rep el bosc,
en fulles tremoloses
que broden la blavor.
Mentre el dia besa la nit
la flama s'abraça amb l'aigua
i beu.
Dins la fondària
poua la futura flor
enmig de melodioses cambres
on furga el foc dels focs!
Amàlia Casajoana
13/5/17